Cristina Sandu

© Marjo Tynkkynen

(Hèlsinki, 1989), meitat romanesa meitat finlandesa, és autora de dues novel·les, la primera de les quals és ‘Una balena anomenada Goliat’. Quan el lector la llegeixi, tindrà la sensació que l’autora s’ha assegut al seu costat per explicar-­li la història. ‘Una balena anomenada Goliat’ va ser finalista al Finlandia Prize l’any 2017.

Títols publicats:

UNA BALENA ANOMENADA GOLIAT
Al país del pare els contes no començaven amb «Una vegada hi havia», sinó «Una vegada hi havia, com no n’hi havia hagut cap altra abans, perquè si no, no hi hauria res a explicar». Com si cada conte necessités un preludi per poder arrencar, per despertar una espera frenètica que cresqués cap al clímax.

Helle Helle

© Mikkel Carl

(Nakskov, 1965) és una autora d’un prestigi indiscutible a Dinamarca. Té un estil narratiu inconfusible en què predominen els petits detalls. Ha guanyat nombrosos guardons, entre els quals destaca el Gran Premi de l’Acadèmia Danesa. Les seves novel·les i contes han estat traduïts a una vintena de llengües. Amb ‘Rødby-Puttgarden’ va guanyar el 2005 el Premi de la Crítica a Dinamarca. És la primera vegada que una de les seves obres es tradueix al català.

 

Títols publicats:

Rødby-Puttgarden

La nostra mare va tenir molts pares diferents. Un bon dia  se’ls trobava llegint el diari a la sala, o els veia traient males herbes al jardí quan tornava de l’escola. Els saludava i se n’anava a la seva habitació, entrellaçava els dits i pregava que haguessin desaparegut quan tornés a baixar. De vegades funcionava. D’altres, els tenien a taula mig any o més. Això era el pitjor, perquè llavors els agafava afecte. Els feia mitjons a la classe de labors i intentava recordar les coses divertides per explicar-les-hi. Però tard o d’hora arribava el dia que baixava a esmorzar i es trobava la seva mare menjant-se un rosegó de pa sec amb els ulls apagats. El te era fred, i l’estufa no estava encesa.

Christina Hesselholdt

© Robin Skoldborg

(Copenhaguen,1962). Es va formar a l’Escola d’Escriptura de Copenhaguen i va debutar el 1991 amb Køkkenet, Gravkammeret & Landskabet (La cuina, la tomba i el paisatge). Escriu ficció i també poesia. Ha guanyat guardons tan prestigiosos com el Beatrice Prize o el Premi de la Crítica Danesa. Els seus llibres estan traduïts a deu llengües.

 

Amb Vivian, l’any 2017, va guanyar el Premi de la Ràdio Danesa i va ser finalista al Premi Literari del Consell Nòrdic. En anglès, l’ha publicat la prestigiosa editorial Fitzcarraldo.

Títols publicats:

Vivian

Dispara amb la càmera sobre la panxa. De baix a dalt. Això confereix una certa grandesa a la gent a qui captura. Fins i tot els rodamons adquireixen una pàtina majestuosa, almenys els que encara s’aguanten drets.

Gunnhild Øyehaug

© Helge Skodvin

(Volda, 1975) és professora, crítica literària, editora i una de les millors veus de la narrativa noruega actual. Ha escrit poesia, novel·la i contes. Escriu en nynorsk, la variant estàndard menys parlada de la llengua noruega. En la seva narrativa s’hi barregen les referències literàries, l’absurd i les atmosferes impregnades d’un cert surrealisme. A Øyehaug li agrada tant innovar com jugar amb el text, i això la converteix en una narradora única dins del panorama literari noruec.

Títols publicats:

Nusos

Un es podria imaginar que l’anhel de la Vitalie era un ou ben amagat en el seu pit i roncava, imperceptible, pels somnis lluminosos i secrets. I a l’interior d’aquest ou hi havia l’anhel, però no era res que s’hagués de transformar en ocell, no, era brillant i molt prim, com un fil de pescar.

Tarjei Vesaas

© Gyldendal Norsk Forlag

(Vinje 1897- Oslo 1970) és una de les grans veus de la literatura contemporània escandinava i europea. Va escriure novel·les, contes, poesia i obres teatrals en nynorsk. Tot i que comença la seva carrera literària al 1923 i que el 1934 obté el reconeixement unànime amb Det store spelet (El gran cicle), és després de fer 60 anys que escriu dues de les seves grans novel·les: Fuglane (Els ocells) i El palau de gel.

El 1964 és el primer noruec en guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic amb El palau de gel. Els seus llibres han estat traduïts a més de 28 llengües. Va rebre un sous d’artista des del 1947 per part del govern noruec i des de 1951 per part de l’editoral noruega Gyldendal.

La seva literatura suposa una excepcionalitat dins de la literatura noruega, tant pels temes que tracta com pel seu interès per l’estrany i el neofantàstic. Malgrat la seva rellevància innegable Tarjei Vesaas encara no havia estat traduït en llengua catalana.

Títols publicats:

El palau de gel

No gaire lluny, hi havia una cascada que, durant el període més llarg i dur de fred, havia format una muntanya de gel extraordinària al seu voltant. Es deia que semblava un palau i ningú no recordava que se n’hagués format mai cap d’igual.

Herbjørg Wassmo

© Rolf M. Aagaard

(Vesterålen, 1942) és una autora en llengua noruega respectada i llegida. La casa de la veranda cega és la seva obra més traduïda i la primera novel·la de la Trilogia de Tora. Wassmo és una gran creadora d’atmosferes i té una veu poderosa i evocadora. És la primera vegada que se la tradueix al català. 

Títols publicats:

LA CASA DE LA VERANDA CEGA

No tenia res a dir, ningú a qui dirigir-se. Si algú li hagués dit que no havia d’estar trista perquè això ja havia passat abans al món, que tot s’acaba guarint, bé, hauria preguntat amb una cara honesta: ¿el què?, ¿què ha passat?

 

Einar Már Guðmundsson

© Gassi

(Reykjavík,1954) Narrador, poeta i professor universitari és un dels escriptors islandesos de la segona meitat de segle més traduïts. Guanyador també de diferents premis com la Medalla Karen Blixen, el Premi Giuseppe Acerbi a Itàlia o el 2012 el Premi Nòrdic de l’Acadèmia sueca, conegut popularment com el petit Nobel.

Amb Àngels de l’univers va guanyar el prestigiós Premi del Consell Nòrdic el 1995. Aquesta novel·la ha estat traduïda a més de 20 llengües i és la primera vegada que es publica en català.

Títols publicats:

ÀNGELS DE L’UNIVERS

En Brynjólfur diu que l’esquizofrènia està profundament arrelada en la identitat nacional, que tota aquesta creença en els elfs i els esperits, els fantasmes i els trols, és simplement esquizofrènia.

 

Ulla-Lena Lundberg

© Cata Portin

(Kökar, 1947) representa una mirada única dins de la literatura finlandesa contemporània. No només perquè escriu en suec, la llengua minoritària del país, sinó perquè molts dels seus textos s’allunyen del paisatge finlandès i se situen a Rússia o a l’Àfrica, llocs on l’autora ha viscut.

Lundberg ha escrit una vintena de llibres, tant de ficció com de no-ficció, i ha guanyat premis prestigiosos com el Finlandia Prize o el Premi Finlàndia de l’Acadèmia Sueca. També ha estat finalista en tres ocasions al Premi Literari del Consell Nòrdic.

Amb aquesta novel·la que tenim el privilegi de publicar va guanyar, l’any 1998, el prestigiós Premi Runeberg.

Títols publicats:

PLUJA

Vam travessar la sabana, espines esmolades, pols asfixiant, sorra feixuga. Un sol que era com una bola de foc. La llengua un tros de pell ple de punxes a la boca, només ens quedaven ganes de viure als peus amb què caminàvem fins que vam ser a prop de l’assentament on solíem fer ploure.

Comments are closed.