Autors
Cristina Sandu
© Marjo Tynkkynen
(Hèlsinki, 1989), meitat romanesa meitat finlandesa, és autora de dues novel·les, la primera de les quals és ‘Una balena anomenada Goliat’. Quan el lector la llegeixi, tindrà la sensació que l’autora s’ha assegut al seu costat per explicar-li la història. ‘Una balena anomenada Goliat’ va ser finalista al Finlandia Prize l’any 2017.
Títols publicats:
UNA BALENA ANOMENADA GOLIAT
Al país del pare els contes no començaven amb «Una vegada hi havia», sinó «Una vegada hi havia, com no n’hi havia hagut cap altra abans, perquè si no, no hi hauria res a explicar». Com si cada conte necessités un preludi per poder arrencar, per despertar una espera frenètica que cresqués cap al clímax.
Aki Ollikainen
© Siltala Laura Malmivaara
(Äänekoski, 1973) treballa de periodista i de fotògraf. És autor de quatre novel·les. El 2012 va guanyar el Premi Helsingin Sanomat amb la seva primera novel·la, Nälkävuosi (Fam blanca) i va ser finalista del Man Booker Prize, el Prix Femina i l’Europese Literatuurprijs. Després van venir Musta Satu (2015), Pastoral (2018) i Kristuksen toinen tuleminen (2022).
Les seves novel·les ja han estat traduïdes a més de 10 llengües. L’escriptura d’Ollikainen és fosca i lluminosa. Les seves frases són precises i extraordinàriament descriptives. Sembla que porti una càmera a l’espatlla que li permeti veure el món i els seus personatges sense omissions.
Pastoral
Era un silenci teixit de sons. Els ocells havien cantat tota la nit. També durant aquest petit moment d’hora blava, intentant trobar parella amb qui reproduir-se. I en alguna altra banda de la riba d’aquest extens llac, hi havia gent que cercava una llum interior reunida en un retir de silenci per escoltar de quantes maneres Déu sap callar.
Helle Helle
© Mikkel Carl
(Nakskov, 1965) és una autora d’un prestigi indiscutible a Dinamarca. Té un estil narratiu inconfusible en què predominen els petits detalls. Ha guanyat nombrosos guardons, entre els quals destaca el Gran Premi de l’Acadèmia Danesa. Les seves novel·les i contes han estat traduïts a una vintena de llengües. Amb ‘Rødby-Puttgarden’ va guanyar el 2005 el Premi de la Crítica a Dinamarca. És la primera vegada que una de les seves obres es tradueix al català.
Títols publicats:
Rødby-Puttgarden
La nostra mare va tenir molts pares diferents. Un bon dia se’ls trobava llegint el diari a la sala, o els veia traient males herbes al jardí quan tornava de l’escola. Els saludava i se n’anava a la seva habitació, entrellaçava els dits i pregava que haguessin desaparegut quan tornés a baixar. De vegades funcionava. D’altres, els tenien a taula mig any o més. Això era el pitjor, perquè llavors els agafava afecte. Els feia mitjons a la classe de labors i intentava recordar les coses divertides per explicar-les-hi. Però tard o d’hora arribava el dia que baixava a esmorzar i es trobava la seva mare menjant-se un rosegó de pa sec amb els ulls apagats. El te era fred, i l’estufa no estava encesa.
Christina Hesselholdt
© Robin Skoldborg
(Copenhaguen,1962). Es va formar a l’Escola d’Escriptura de Copenhaguen i va debutar el 1991 amb Køkkenet, Gravkammeret & Landskabet (La cuina, la tomba i el paisatge). Escriu ficció i també poesia. Ha guanyat guardons tan prestigiosos com el Beatrice Prize o el Premi de la Crítica Danesa. Els seus llibres estan traduïts a deu llengües.
Amb Vivian, l’any 2017, va guanyar el Premi de la Ràdio Danesa i va ser finalista al Premi Literari del Consell Nòrdic. En anglès, l’ha publicat la prestigiosa editorial Fitzcarraldo.
Títols publicats:
Vivian
Dispara amb la càmera sobre la panxa. De baix a dalt. Això confereix una certa grandesa a la gent a qui captura. Fins i tot els rodamons adquireixen una pàtina majestuosa, almenys els que encara s’aguanten drets.
Siri Ranva Hjelm Jacobsen
© Kajsa Gullberg
(Cophenaguen, 1980) és nascuda a Dinamarca, però la seva família prové de les illes Feroe. És traductora, crítica literària i escriptora. Ha publicat tres novel·les: Illa (2016), Havbrevene (2018) i Dafne syn dromet (2021) .
La seva força descriptiva ha estat comparada amb la dels escriptors islandesos Halldór Laxness i Jón Kalman Stefánsson. En la seva literatura destaca tant l’interès per convertir el paisatge en un element essencial de la història com la voluntat de donar bellesa poètica a la frase.
Títols publicats:
Illa
A les Fèroe, tan bon punt el tren d’aterratge toca la pista, tothom sap que has arribat. És una cosa inexplicable. Potser encara tens temps de trucar la tieta amb qui t’allotges o de reservar-te d’incògnit una habitació d’hotel per una nit, però quan truques sense avisar a la porta de la casa d’un besoncle o d’un cosí segon en una altra illa, et toca sentir: «Ja era hora». Encara que això potser no passa a totes les famílies.
Gunnhild Øyehaug
© Helge Skodvin
(Volda, 1975) és professora, crítica literària, editora i una de les millors veus de la narrativa noruega actual. Ha escrit poesia, novel·la i contes. Escriu en nynorsk, la variant estàndard menys parlada de la llengua noruega. En la seva narrativa s’hi barregen les referències literàries, l’absurd i les atmosferes impregnades d’un cert surrealisme. A Øyehaug li agrada tant innovar com jugar amb el text, i això la converteix en una narradora única dins del panorama literari noruec.
Títols publicats:
Nusos
Un es podria imaginar que l’anhel de la Vitalie era un ou ben amagat en el seu pit i roncava, imperceptible, pels somnis lluminosos i secrets. I a l’interior d’aquest ou hi havia l’anhel, però no era res que s’hagués de transformar en ocell, no, era brillant i molt prim, com un fil de pescar.
Tarjei Vesaas
© Gyldendal Norsk Forlag
(Vinje 1897- Oslo 1970) és una de les grans veus de la literatura contemporània escandinava i europea. Va escriure novel·les, contes, poesia i obres teatrals en nynorsk. Tot i que comença la seva carrera literària al 1923 i que el 1934 obté el reconeixement unànime amb Det store spelet (El gran cicle), és després de fer 60 anys que escriu dues de les seves grans novel·les: Fuglane (Els ocells) i El palau de gel.
El 1964 és el primer noruec en guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic amb El palau de gel. Els seus llibres han estat traduïts a més de 28 llengües. Va rebre un sous d’artista des del 1947 per part del govern noruec i des de 1951 per part de l’editoral noruega Gyldendal.
La seva literatura suposa una excepcionalitat dins de la literatura noruega, tant pels temes que tracta com pel seu interès per l’estrany i el neofantàstic. Malgrat la seva rellevància innegable Tarjei Vesaas encara no havia estat traduït en llengua catalana.
Títols publicats:
El palau de gel
No gaire lluny, hi havia una cascada que, durant el període més llarg i dur de fred, havia format una muntanya de gel extraordinària al seu voltant. Es deia que semblava un palau i ningú no recordava que se n’hagués format mai cap d’igual.
Herbjørg Wassmo
© Rolf M. Aagaard
(Vesterålen, 1942) és una autora en llengua noruega respectada i llegida. La casa de la veranda cega és la seva obra més traduïda i la primera novel·la de la Trilogia de Tora. Wassmo és una gran creadora d’atmosferes i té una veu poderosa i evocadora. És la primera vegada que se la tradueix al català.
Títols publicats:
LA CASA DE LA VERANDA CEGA
No tenia res a dir, ningú a qui dirigir-se. Si algú li hagués dit que no havia d’estar trista perquè això ja havia passat abans al món, que tot s’acaba guarint, bé, hauria preguntat amb una cara honesta: ¿el què?, ¿què ha passat?
Einar Már Guðmundsson
© Gassi
(Reykjavík,1954) Narrador, poeta i professor universitari és un dels escriptors islandesos de la segona meitat de segle més traduïts. Guanyador també de diferents premis com la Medalla Karen Blixen, el Premi Giuseppe Acerbi a Itàlia o el 2012 el Premi Nòrdic de l’Acadèmia sueca, conegut popularment com el petit Nobel.
Amb Àngels de l’univers va guanyar el prestigiós Premi del Consell Nòrdic el 1995. Aquesta novel·la ha estat traduïda a més de 20 llengües i és la primera vegada que es publica en català.
Títols publicats:
ÀNGELS DE L’UNIVERS
En Brynjólfur diu que l’esquizofrènia està profundament arrelada en la identitat nacional, que tota aquesta creença en els elfs i els esperits, els fantasmes i els trols, és simplement esquizofrènia.
Sjón
© Jóhann Páll Valdimarsson
(Reykjavík, 1962) és una de les grans veus de la literatura europea contemporània. Tot i que probablement en aquesta part d’Europa és més conegut com a guionista o autor d’algunes cançons de la cantant islandesa Björk, la trajectòria literària de Sjón és innegable: guanyador no només del Premi Literari del Consell Nòrdic, sinó també del Premi Literari Islandès i del Premi Literari de l’Acadèmia Sueca, i finalista dues vegades del Premi IMPAC.
La literatura de Sjón destaca per la bellesa de la prosa i per com en els seus textos es barregen la tradició i la modernitat. Skugga-Baldur és una de les seves novel·les emblemàtiques, tot i que també cal destacar la trilogia CoDex 1962 o Mánasteinn – Drengurinn sem aldrei var til. És la primera vegada que un dels seus llibres es tradueix al català.
Títols publicats:
Skugga-Baldur
Fora al pedreguer, l’aire estava en calma i gelava fort; tan sols una airina freda li tocà la galta. Al nord, l’home sotjà un gep marró en la llunyania. Es va quedar quiet. Al cap d’uns instants, el gep va començar a moure’s. I poc després, una guineu carmesina es va alçar de darrere la roca.
Lars Gustafsson
© Benjamin Gustafsson
(Lars Gustafsson (Vasteräs,1936- Estocolm, 2016) és un dels intel·lectuals suecs més reconeguts internacionalment. Home d’interessos eclèctics; va escriure poemes, novel·les, contes, obres de teatre, crítiques i assajos. Posseïa una sòlida formació filosòfica que va integrar en els seus textos. La seva naturalesa inquieta va fer que visqués en diversos països. Va treballar fins al 2006 a la Universitat d’Austin on ensenyava Història del pensament europeu. Va ser, justament, el 2006 quan van tornar a Suècia.
En els seus textos reivindica la llibertat de pensament i d’expressió creativa de l’individu. Algunes de les seves novel·les, com Mort d’un apicultor o Tennispelarna (Els jugadors de tenis), són considerades clàssics moderns. Ha estat traduït a més de 30 llengües. Entre d’altres premis, va guanyar el Premi Nòrdic de l’Acadèmia Sueca i el Premi Thomas Mann.
Títols publicats:
MORT D’UN APICULTOR
Vam ballar literalment al seu voltant d’excitació. Teníem força clar que no podia ser un ham perquè si ho hagués sigut li hauria fet uns bons talls a la pell feia estona.
Va obrir la mà a poc a poc, com si hagués estat tancada massa temps. Ell semblava igual d’encuriosit que nosaltres per saber què hi havia allà dins.
Ulla-Lena Lundberg
© Cata Portin
(Kökar, 1947) representa una mirada única dins de la literatura finlandesa contemporània. No només perquè escriu en suec, la llengua minoritària del país, sinó perquè molts dels seus textos s’allunyen del paisatge finlandès i se situen a Rússia o a l’Àfrica, llocs on l’autora ha viscut.
Lundberg ha escrit una vintena de llibres, tant de ficció com de no-ficció, i ha guanyat premis prestigiosos com el Finlandia Prize o el Premi Finlàndia de l’Acadèmia Sueca. També ha estat finalista en tres ocasions al Premi Literari del Consell Nòrdic.
Amb aquesta novel·la que tenim el privilegi de publicar va guanyar, l’any 1998, el prestigiós Premi Runeberg.
Títols publicats:
PLUJA
Vam travessar la sabana, espines esmolades, pols asfixiant, sorra feixuga. Un sol que era com una bola de foc. La llengua un tros de pell ple de punxes a la boca, només ens quedaven ganes de viure als peus amb què caminàvem fins que vam ser a prop de l’assentament on solíem fer ploure.